Siente el futuro para llenar el presente

jueves, 5 de mayo de 2016

La tristesa dels vius

A vegades el silenci em supera.
El buit.
Desitjo fugir ben lluny d'aquí,
tant lluny que no reconegués ni l'aigua ni el fang.
A l'univers, si existeix l'espai.

A vegades el silenci em supera.
L'espai desconegut.
La confiança és massa.
La familia, l'habilitat de dir, de somriure.
I desitjo fugir ben lluny a l'univers,
si existeix l'espai.

A vegades el silenci em supera.
Perquè em recorda a tu.
Que vas construir un mur.
Ben alt per no trobar-li el pilar d'esfondrament.
I per això desitjo fugir ben lluny d'aquí, de tu.

A vegades el silenci em supera.
Em sento desubicada dins d'un món comunicatiu
que ni la telepatia ni el cor se'n nutreix.
Desitjo fugir, ben lluny...

El silenci em desorienta, 
no sé mentir.
Visc en la penumbra solitaria i em dol.
Em dol estar sempre així...sense tu.

Sense tu.
Sense aquesta lluita per un món millor.
Sense conectar amb l'esperança d'un demà
que em permeti viure amb ilusió avui...
si és culpa de "tanta pantalla" suelta del segle XXI
que mori la tele!
que se'n despleguin taules a la plaça
si tot ens és donat!

A vegades el silenci em supera
a vegades el silencia em supera,
em supera...
no sóc vella ni sabia
però sí que vull que
la tristesa dels vius sigui fugaç!

jueves, 28 de abril de 2016

Tantes hòsties

Que si "papeleo" per aquí
que si "papeleo" per allà...
i si us molesta que siguem tants,
per què foteu embolics i llarga paperassa
alhora que no faciliteu l'alternativa social?

Aquest matí descanso. I em toca la figa
que en el meu dia de descans hagi d'anar a buscar
un paper per a poder treballar amb nanos.

Que si "papeleo" per aquí
que si "papeleo" per allà...

Que si "caduca el dni", que si "caduca el carnet de conduir"...!
Que si "papers d'antecedents penals" per a poder tenir feina a l'estiu?

Aquest matí descanso. I em toca la figa
que en el meu dia de descans hagi d'anar a buscar
un paper per a poder treballar amb nanos.

Avui en relax escric aquests pensaments
i li donc la benvinguda a la Primavera,
que per estar tant morta
he hagut de revivar les paraules!

 Més alternatives o tantes hòsties!

jueves, 30 de enero de 2014

Dues ànimes i un estel

Ens vam topar
i ens vam reconèixer.

Però com un estel fugaç
tanta energia
ens va enlluernar.

Del xoc
la pols es va extendre
i en qüestió de segons
la matèria era gas.

Vam néixer éssent dues partícules
que per ser filles de la humanitat,
ara les nostres ànimes corren lliures per l'univers.

Qui sap si passaran més estels com aquest...
          mentrestant,
          llarg viatge a l'etern misteri!




lunes, 28 de enero de 2013

Me quedo con el misticismo

A veces yo en el aire
y tu por los suelos,
a veces yo en tierra
y tu en las galaxias.

Será la felicidad que hemos vivido
cuando en otra vida
fuimos peces,
pues mis aletas quieren nadar de nuevo
y tu te quedas en tierra.

Ahora soy yo la que parte...
¡Feliz viaje!



martes, 20 de noviembre de 2012

El viatge és part de l'educació


Esperit de la incertesa!
quina mena de llibertat!
que amb el teu aprenentatge se'n fan llibres oberts.


domingo, 22 de julio de 2012

When the good things are over


Cuando las cosas buenas se acaban
entonces pienso en qué momeno empecé a preocuparme por tonterías.

Camino, escucho, grito.

lunes, 28 de mayo de 2012

Y yo que tenía 1.000 sueños sin acabar

Divina inocencia

Cuando era pequeña
soñaba al ritmo de la música,
los pájaros volaban por mi cabeza
y la vida se escribía en verso.

Y ahora que he crecido,
la música  me persigue,
los sueños se acumulan
pero todavía sigo buscando músico.

domingo, 27 de mayo de 2012

Ya no puedo esperar más


El no mostrar mis tesoros a la primera
te hace dudar de mis habilidades,
aunque quisiera sorprenderte.

El que no sepas esperar
me hace  dudar de tu seguridad,
aunque quisiera sorprenderte.

Yo no puedo esperar más
aunque quisiera sorprenderte,
me obligas a partir.


lunes, 16 de abril de 2012

Com ens barregem


Caminant pels carrers anoto somriures i actituds.
Des dels més grans
 als més petits
 coincidim en entendre’ns.

Trucant a les portes m’obren els cors
Des dels més grans
Als més petits
Coincidim en escoltar-nos.

Tant se val si véns de barri
o de clase alta,
d’un poble estranger
que d’un continent pobre
si la qüestió es recordar les
paraules que ens retroben.

I així
Caminarem pels carrers
Obrirem les portes dels nostres cors
Des dels més grans
Als més petits.


domingo, 15 de abril de 2012

Días del año


Días de Sol
que sin ti
disfruto bajo la sombra
son días de ausencia.

Días de lluvia
que contigo
disfruto bajo el umbral
son días de melancolía.

Días de invierno
primavera
otoño
o verano,
qué más da si estamos juntas.

Me es difícil mirar atrás
y no encontrar solución
al error más pequeño.

Miro el presente
y todavía encuentro
la esperanza de que
el camino nos conduce hacía un
mismo destino.
Fotografiando la vida

sábado, 14 de abril de 2012

En Polonia fuí feliz

Fiestas polacas, erasmus 2007

Caminando en soledad
encuentro abrigo que me calienta.
Son dos hombres que
me dan la mano.

Juntos caminamos en hermandad
hacia el espacio más desconocido
del rincón más silencioso
Nando me visita en Polonia, erasmus 2007
al solar más habitado.

Caminando en soledad
encuentro almas que me comprenden.
Son hormigas que han salido a caminar
y perdidas han encontrado compañía.

Juntos caminamos de la mano
hacia la incertidumbre de la vida
Pimpeq en BCN, otoño 2011
fluyendo como mariposas
dentro del universo que nos alimenta.

En Polonia
caminando en soledad
encontré almas gemelas
y aprendí que la soledad
como la vida
es pasajera.

Pimpeq en Mataró, 15M, 2011

viernes, 13 de abril de 2012

Somnis i estrelles


Quan et vaig conèixer
Una esvandida d’imatges
Em van pasar per la ment.
Seran els somnis compartits
Mirant les extrelles?

Quan et vaig conèixer
Mirades i actituds
Em dèien que la nostra trobada
No era casualitat.
Seran els somnis que hem de compartir
Mirant les estrelles?

Quan et vaig conèixer
Em vaig adonar
Que la vida és mágica
com tu
com les estrelles
com els somnis.
Seran els somnis que hem compartit
des de les estrelles?

Mantenir-se en aquesta altitud
essént al teu costa t
és trascendental.
Son els somnis guiats per les estrelles?


miércoles, 11 de abril de 2012

Esquemas repetitivos


Encuentro una canción que me exalta.
Me sube. Levito.
Grita mi corazón.

Encuentro un alma que me exalta.
Me sube.  Levitamos.
Gritan los corazones.

Pero
Cuando el alma se marche,
Bajaré. Levitaré.
Gritará mi corazón.

Entonces
Encontraré otra canción que me exalte.
Que me suba
Levitando toda la eternidad.